Molt es parla aquestos dies de l'últim llibre d'en Javier Cercas, Anatomía de un Instante,
Però Phohèshia, no creu en el romanticisme de fàcil consum. Phohèshia té intuïcions pròpies, i ja n'està un poc farta d'aquestos lípids que l'editor es vol traure de seguida, sense taula de calories a la vista. Clar com que és Sant Jordi, un poc de música de fons i pareix que de sobte tot siga fantàstic. Però no. No em de llegir de color rosa perquè ho diga un anunci de publicitat. Ni atipar-nos de carn mesclada amb tranquil·litzants.
Les verduretes porten una vitamina especial Khà, però menjar pernil salat d'amagat et munta més les endorfines, que un xocolata calent amb 70% de cacau. T'ho juro.
Pots guanyar molt, ja que de vegades redescobreixes que un llibre que no et feia pas l'agrado, et ve com anell a dit, o a la inversa. Perdre, amb un ditot dins l'anellet. Tot és provar-ho, i sobretot, tindre a mà una pastilla de sabó natural, per alliberar el nostre dit, i tancar el llibre que no ens produeix plaer, per a seguidament, repelar l'os del pernil, molt però que molt agust.
Jo vaig tindre una relació amor-odi amb el Paul Celan, i també amb les paraules jurídiques, que ara m'encanten, no sé, tenen el seu punt.
Per això, Phohèshia aposta per regalar una rameta de romer, o posar-la entre els llibres, com un separador tot terreny. Amb l'oloreta, et transportarà a la muntanya al costat dels cargols blancs, i et vindran ganes d'asseure de sobte a l'herba i recitar un poema a l'aire lliure, amb els braços ben oberts. Però si no tens un llibre de poemes a mà, ni te s'acudisca enviar POEMA al cinc cinc cinc, perquè llavors trencaries la màgia del dia de Sant Jordi, creu-me.
i recita-li en pla íntim, aquestos versos de e.e.Cummings:
...Your eyes have their silence:
in your most frail gesture are things which enclose me,
or which i cannot touch because they are too near...
tindràs l'èxit assegurat!.
6 comentarios:
¡Un gran abrazo, gerrera!( tengo congelado en borrador un correo colectivo, pero a mi hijo que es el técnico se le ha estropeado el disco duro y tengo que esperar... pero ya es hora de un encuentro calambrero.
¡Besos!.
Una bomba ha destruido la u de guerrera.
M'agrada la nova visió dels ulls teus. Un beso fuerte
Gràcies!
Un beset per als dos!
Bgo
qué post tan chulo, ya no escribes en el blog, bego?
Bueno digamos que ahora vivo la Poesía cuerpo a cuerpo,
por las calles y eso...
Un besito Patri!
Bgo
Publicar un comentario