Premi Nacional de Poesia 2008 pel llibre de poemes
CASA DE MISERICÒRDIA.
Arquitecte i poeta bilingüe (Sanaüja, 1938) ha estat guardonat aquest dies amb el Premi Nacional de Poesia, que atorga el Ministeri de Cultura, pel seu llibre de poemes Casa de Misericòrdia. Llibre que amuntona encara més premis. el Cavall Verd, el premi de la Crítica Catalana, el Rosalía de Castro i el Premi Nacional de Cultura, que atorga la Generalitat de Catalunya.
Arquitecte i poeta bilingüe (Sanaüja, 1938) ha estat guardonat aquest dies amb el Premi Nacional de Poesia, que atorga el Ministeri de Cultura, pel seu llibre de poemes Casa de Misericòrdia. Llibre que amuntona encara més premis. el Cavall Verd, el premi de la Crítica Catalana, el Rosalía de Castro i el Premi Nacional de Cultura, que atorga la Generalitat de Catalunya.
Sens dubte t'haurem de llegir
entrar en el teu refugi
Margarit.
.............................................
DONA DE PRIMAVERA.
Al Luis García Montero
Darrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.
Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
Jo em crec el que passa en la nit
estrellada d'un vers.
MUJER DE PRIMAVERA.
A Luís García Montero
Detrás de las palabras sólo te tengo a tí.
Triste quien no ha perdido
por amor una casa.
Triste el que muere con un aura de respeto y prestigio.
Me importa lo que sucede en la noche
estrellada de un verso.
* Del poemari Edat roja/ Edad Roja
Joan Margarit.
Darrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.
Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
Jo em crec el que passa en la nit
estrellada d'un vers.
MUJER DE PRIMAVERA.
A Luís García Montero
Detrás de las palabras sólo te tengo a tí.
Triste quien no ha perdido
por amor una casa.
Triste el que muere con un aura de respeto y prestigio.
Me importa lo que sucede en la noche
estrellada de un verso.
* Del poemari Edat roja/ Edad Roja
Joan Margarit.
2 comentarios:
Despues de un comentario de Sedna me he acordado que Castellón también queda lejos, me alegra tu vuelta.
Un montón de besos!!!
Castelló no està tant lluny, Felix,
no sigues dramàtic!
De totes maneres, vull aclarir que mai he pensat deixar el blog,
com vaig dir-vos aquest estiu, i per cert,
el dia de la presentació del teu llibre. He de soltar llastres i per això de vegades
desenrosco la pereta de Phohèshia.
Són massa coses les que vull copsar
i no puc portar-les totes alhora,
no sóc una màquina
afortunadament.
Besets besets
i a vore si ens veiem prompte!!
Bgo.
Publicar un comentario