F ha quedado con Z
Z se acuesta con E
Ella no bebe cerveza
Y subtitula sus VIAJES
con popas de miel.
B ya no sueña con nadie
Nadie se escribe, no sé.
X, ES SIEMPRE la incógnita
Árbol que crece revés.
Ocho es el seto del bosque
Prismático.
H que rima con P.
Noviembre, se va de la RAE
FOTOCOPIAS, domingos
se ponen de pié.
V, se olvida de M.
HAMBRE que muere por B.
Oso pecoso peludo celoso
y R que R de B.
N que sale en la prensa
P desconoce porqué.
@ se muerde las tetas
y L se rasca las Ces.
Adverbios de sumas y restas
Funámbulos
LOS ARTES DE AMAR
R que está embarazada
y J no puede OLVIDAR.
Cielos usados de moscas.
Verdes, de verdes
Mañanas. Nubes después. Detrás
Aes,
Aes,
Aes y rebicicletas
de AVES
.
¿Migratorias,
o vacas locas y aviares?
Dime tu
cuando acaben las calles
dime tu
cuando escriba F8
que harás
que harás QUE HARÁS
con tu lavadora de mimbre,
y electricidad de PERAS.
Bodegón.
Bodegón.
BODEGÓN CON
Proas.
Y yo
PREÑADA Después
de tus peros-peros,
y de tus antenas parabólicas
jugaré
con LAS LETRAS
a amamantarte
.
* Recitat al local Ignacio Ellacuría, Barri del Campanar, València, el 24 de Maig de 2007.
3 comentarios:
És un poema molt original, i no per això menys profund, m'agraden algunes de les imatges que proyecta.
Una abraçada
Hola bonica,
sóc Alba, del curs de poesia amb en Piera el curs passat. M'he animat a fer-me un blog, per si et vols passar.
El teu, sovint el rellegesc, ja que alguns dels poemes són realment deliciosos. Ara, el meu preferit sempre ha sigut el de T'he somiat a Rabat...
una abraçada!
Disculpeu la tardança en contestar. He estat preparant-me unes Opos, que per cert, he suspès tal vegada per encantar-me mirant la poesia, els ocells...
no sé cinquanta mil coses de la vida.
Jenny, moltes gràcies. Tal vegada, perquè aquest poema és una mescla de moltes situacions viscudes amb diferents persones.
Alba, és tot un plaer veure't virtualment després de tant de temps. Me'n alegro. I un honor per a mi, això que em dius del poema del somni de Rabat.
Estic contenta, és un poema que agrada a tothom, i més si algú em diu que és dels seus preferits, més a gust encara.
Me'n alegro de que t'hagis animat a fer un blog. Això està bé com a finestreta oberta al mon, però crec que l'essència de la poesia
és una altra cosa.
Últimament en comptes d'escriure, jo he anat darrere de la poesia per tota la ciutat. L'he perseguida com aquell que diu. I puc dir que l'he vista passejar amb els cabells arrissats, amb els cabells allisats, l'he vista al replanell de casa meva... i ahir mateixa la vaig veure vestida de blanc, conduint un cotxe beig, i amb ulleres de sol negres i no sé,
li vaig haver de cedir el pas, suposo.
¿Hauríem els poetes anar darrere la poesia o ser la poesia qui vingués darrere nosaltres?
Ai, no ho sé pas!
I precisament anit vaig pensar amb tu Alba, per aquell poema teu del taller, que deies si no recordo malament, que la poesia era com una dona vestida de blanc.
I mira quina casualitat, ara, el teu comentari.
Per cert, ¿En saps alguna cosa del Piera? Enyore aquelles classes, recorde sovint els seus consells... Podríem quedar un dia amb les altres noietes i anar a veure'l. M'agradaria.
¿no?
Bé me'n alegro
i tranquil•la, que si no perdo la connexió,
en cinc minuts estic al teu blog,
Un abraç.
Bego.
Publicar un comentario