FORRELLATS DE NEULA.

El silenci

A-po-rre-ge com un boig

Les cremones i els picaports,

De grandària insolenta.

I es menege dins la gàbia,

Com un batraci de sèquia.

Amor meu,

Prompte trencarà els forrellats

I se’n anirà sense rumb

Lacònicament

Com una mallerenga d’aigua.

Segurament,

que pel mateix broll d’encenalls

Que ahir l’avalotà

Tornant als teus ulls.

Després,

Obrirà la boca

Per a furgar-se les dents,

I es-pol-sa-rà la neu-la

Per Damunt dels lleganys,

Sense dir ni mut.

.

* Recitat al local Ignacio Ellacuría, Barri del Campanar, València, el 24 de Maig de 2007.