DONA, ETS COM LA LLUNA.
Creixent i embarassada,
Constant i constel.lada,
Minvant i costeruda.
Que dóne llum a les ciutats,
I espelmes de goig a la vida.
Dona, lluna, pruna
Pell de malva enrosada,
Alosa i suor de gavina.
Paul Gauguin, et pintaria a Tahití
Amb una bata llarga d'organdí,
I una magnòlia a la mà
Replegada del jardí,
com un pomell.
Ja saps, com aquella musa
anomenada Vahine no te ví
Mig camussa,
I que posava per a ell
Tota enamorada.
I Sorolla...
D'un ràpid traç,
Et mesclaria blava,
al llenç del maig sedàs.
per l'esquitxell espumós de la mar.
Tu, amb una pamela beig pomposa,
I el teu somriure de rizoma alveolat,
Dins de la platja vespertina.
Agafada a un flabell de pètal arenós,
Per la cotissa d'un aigua repentina.
I encara tant repleta d'un sol
Que per les vesprades, és llarg i oliós.
Dona...
Ets el brostam d’una olivera,
O encara aquella flor d’un ametler,
I la fruita dolça de la figuera.
Dona, núvol
Roseta blanca i cirera.
Esquerpa emprada de l'enyor.
Aigualera.
Dona...
Ets cornisa Mediterrània,
Vinguda qui sap, si d'Atlántica brisaina
O de l'oceà Pacífic,
Ets un sèpal lanceolat.
Que t’extens encara horitzontal,
Cotiledònia i conterrànea,
Com un sol repanxolat...
Fins a Bolívia,
Fins a Moldàvia.
Fins a Guinea,
Fins a Rabat.
BEGO MUÑOZ MATEU
* VI Premi de Poesia Dia de la Dona de Moncofar, 2006.
