Molt es parla aquestos dies de l'últim llibre d'en Javier Cercas, Anatomía de un Instante,
Però Phohèshia, no creu en el romanticisme de fàcil consum. Phohèshia té intuïcions pròpies, i ja n'està un poc farta d'aquestos lípids que l'editor es vol traure de seguida, sense taula de calories a la vista. Clar com que és Sant Jordi, un poc de música de fons i pareix que de sobte tot siga fantàstic. Però no. No em de llegir de color rosa perquè ho diga un anunci de publicitat. Ni atipar-nos de carn mesclada amb tranquil·litzants.
Les verduretes porten una vitamina especial Khà, però menjar pernil salat d'amagat et munta més les endorfines, que un xocolata calent amb 70% de cacau. T'ho juro.
Pots guanyar molt, ja que de vegades redescobreixes que un llibre que no et feia pas l'agrado, et ve com anell a dit, o a la inversa. Perdre, amb un ditot dins l'anellet. Tot és provar-ho, i sobretot, tindre a mà una pastilla de sabó natural, per alliberar el nostre dit, i tancar el llibre que no ens produeix plaer, per a seguidament, repelar l'os del pernil, molt però que molt agust.
Jo vaig tindre una relació amor-odi amb el Paul Celan, i també amb les paraules jurídiques, que ara m'encanten, no sé, tenen el seu punt.
Per això, Phohèshia aposta per regalar una rameta de romer, o posar-la entre els llibres, com un separador tot terreny. Amb l'oloreta, et transportarà a la muntanya al costat dels cargols blancs, i et vindran ganes d'asseure de sobte a l'herba i recitar un poema a l'aire lliure, amb els braços ben oberts. Però si no tens un llibre de poemes a mà, ni te s'acudisca enviar POEMA al cinc cinc cinc, perquè llavors trencaries la màgia del dia de Sant Jordi, creu-me.
i recita-li en pla íntim, aquestos versos de e.e.Cummings:
...Your eyes have their silence:
in your most frail gesture are things which enclose me,
or which i cannot touch because they are too near...
tindràs l'èxit assegurat!.