jueves, 10 de septiembre de 2009

lunes, 18 de mayo de 2009

«Siempre quise un altillo, para escaparme. ¿De quién? Nunca lo supe. Francamente, yo quisiera saber si todos están seguros de quién escapan. Nadie lo sabe.»
Cuento «El altillo» Mario Benedetti

DESDE ARRIBA.
Trepo por la escalera
peldaño tras destino
destino tras peldaño

asciendo lentamente
dosificando alarmas
midiéndome los vértigos

del mal de las alturas
todos saben nadie habla
del bien de las alturas

desde aquí puedo ver
los prados y las calvas
las olas y los pésames

veletas y lealtades
gárgolas y dobleces
las libres azoteas

escalo por la escala
de servicio o de urgencia
de incendio o de socorro

peldaño tras destino
destino tras peldaño
inexorablemente

abajo hay miles de ojos
que contemplan e ignoran
cuándo cómo ni dónde

termina la escalera
y acaba mi avidez
o empieza mi agonía

miércoles, 22 de abril de 2009

Phohèshia recomana per Sant Jordi el vegetarianisme literari.

Molt es parla aquestos dies de l'últim llibre d'en Javier Cercas, Anatomía de un Instante, que sens dubte extraordinari, com Soldats de Salamina, i segurament, que de dinou llibres més, que estaran al top dels més venuts.

Però Phohèshia, no creu en el romanticisme de fàcil consum. Phohèshia té intuïcions pròpies, i ja n'està un poc farta d'aquestos lípids que l'editor es vol traure de seguida, sense taula de calories a la vista. Clar com que és Sant Jordi, un poc de música de fons i pareix que de sobte tot siga fantàstic. Però no. No em de llegir de color rosa perquè ho diga un anunci de publicitat. Ni atipar-nos de carn mesclada amb tranquil·litzants.

A Phohèshia es combina la verdureta a la planxa amb peix. O millor dit el Semi- vegetarianisme, sinó mentiria.

Llavors si vols recolzat doncs al meu pit, que farem un passeig per la fira del llibre de la nostra ciutat. Ens solidaritzarem amb la situació econòmica actual de tota la gent que ho passa malament, inclosos quasi tots, i sense canviar els nostres hàbits literaris, ferotges ferotges, ja veuràs com amb uns cinc euros, podem llegir una autèntica "Menina" literària, i si tenim sort, prendre un bon cafè. Tot amb una actitud mental positiva, es clar.

Les verduretes porten una vitamina especial Khà, però menjar pernil salat d'amagat et munta més les endorfines, que un xocolata calent amb 70% de cacau. T'ho juro.

Segurament que el Herman Hesse i el Machado, poden equilibrar perfectament, el nostre ying i yang abans de la caloreta de l'estiu. Però no hi ha res comparable com olorar muntons de llibres bellament vells, ordenats o desordenats, per un nostàlgic llibrer, que demanen a crits que els acompanyem en la seva solitud, que els guiem el seu gaiato de paper, per a fer-los notar, també com arriba la "gal.làpaga" primavera.

Si desprès d'aquesta llarga passejada no trobem res d'interessat, podem practicar la relectura, que és talment com una reconquesta.
Pots guanyar molt, ja que de vegades redescobreixes que un llibre que no et feia pas l'agrado, et ve com anell a dit, o a la inversa. Perdre, amb un ditot dins l'anellet. Tot és provar-ho, i sobretot, tindre a mà una pastilla de sabó natural, per alliberar el nostre dit, i tancar el llibre que no ens produeix plaer, per a seguidament, repelar l'os del pernil, molt però que molt agust.
Jo vaig tindre una relació amor-odi amb el Paul Celan, i també amb les paraules jurídiques, que ara m'encanten, no sé, tenen el seu punt.

Però segur, que ara estàs pensant com jo, en la guindeta final. La rosa de Sant Jordi, també farta d'abusos pels preus de les floristes, i plena d'espines, en el fons.
Per això, Phohèshia aposta per regalar una rameta de romer, o posar-la entre els llibres, com un separador tot terreny. Amb l'oloreta, et transportarà a la muntanya al costat dels cargols blancs, i et vindran ganes d'asseure de sobte a l'herba i recitar un poema a l'aire lliure, amb els braços ben oberts. Però si no tens un llibre de poemes a mà, ni te s'acudisca enviar POEMA al cinc cinc cinc, perquè llavors trencaries la màgia del dia de Sant Jordi, creu-me.

Per a la part interessant que és l'instant de la vesprada o de la nit, on li hauràs de regalar a la teva parella, si és que la tens, el llibre que em comprat a la fira, o el que has redescobert amb la reconquesta, segueix unes instruccions més : Posa unes veles de canella al damunt d'una tauleta informal. Fes una amanida d'espinacs, cogombres, cheesse, i quatre tomates cherry amb orenga. Troba una postura sensual i còmoda,
i recita-li en pla íntim, aquestos versos de e.e.Cummings:

...Your eyes have their silence:

in your most frail gesture are things which enclose me,

or which i cannot touch because they are too near...

tindràs l'èxit assegurat!.

domingo, 8 de marzo de 2009

8 de Març

Dia de la Dona

Women's Day

Día de la Mujer

Journée de la Femme

Dia da Mulher

اليوم العالمي للمرأة

Kvindedag

Día da Muller

Уомен'с Даы

Ден на жената

วันสตรี.

Poema de Maria-Mercé Marçal.

Cau de llunes

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.