Com un silenci que no té parla
es sent l'Amor
sense veu.
I pel carrer emblemàtic
de la ciutat
al migdia
es sent l'Amor sense veu.
L'Amor em crida.
L'Amor em crida
i em torna a fer
seu.
Cóm es sent l'Amor sense veu
Com el perfum
de la tracció
del paper,
es sent
I el seu olor és un soroll
antic i sencer
una còpia fixa del voler
que no s'esborra mai
dels peus
del meu cor.
.
