dijous, 14 / febrer / 2008

Cóm es sent l'Amor sense veu.

Com un silenci que no té parla

es sent l'Amor

sense veu.

I pel carrer emblemàtic

de la ciutat

al migdia

es sent l'Amor sense veu.

L'Amor em crida.

L'Amor em crida

i em torna a fer

seu.

Cóm es sent l'Amor sense veu

Com el perfum

de la tracció

del paper,

es sent

I el seu olor és un soroll

antic i sencer

una còpia fixa del voler

que no s'esborra mai

dels peus

del meu cor.

.

0 comentaris: